FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
Els filòsofs presocràtics són considerats els primers filòsofs ja que són els primers que plantegen l’origen de la vida basant-se en la naturalesa. Adoptem l’opció científica. Són els primers en fer el pas del mite al logos. Es basen en dos principis bàsics:
- Physis: vol dir natura. Conjunt de tot el que existeix.
- Arkhé: vol dir origen, d’on tot prové. Està present en totes les coses.
Aquests principis donen lloc a les tres primeres preguntes de la filosofia.
1. Quines respostes van donar els filòsofs presocràtics a les tres grans preguntes de la filosofia?
Quin és l'origen?
Tales de Milet
Per Tales de Milet l’origen (arkhé) de tot és l’aigua, degut a varis exemples com, la terra que descansa sobre l’aigua, la humitat està en la nutrició de totes les coses, la calor es degut a la humitat, les llavors de totes les coses són humides i la humitat és generat per l’aigua; així Tales justifica el seu pensament. Aquesta teoria la va crear a partir de la creació.
Anaximandre
Anaximandre agafa el terme ápeiron, com a un element que constitueix en totes les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món. I aquest terme és al qui atribueix l’origen de les coses.
Anaxímenes
Per Anaxímenes de Milet l’origen (arkhé) de tot és l’aire. Així ho va demostrar a partir de l’observació de processos naturals on veia que l’aire tenia presència en tots ells, i també l’aire és el que donava vida a l’ésser humà.
Heràclit
Per a Heràclit l’origen del cosmos i de totes les coses (arkhé) i del final de la nostra realitat, té origen en el foc. Per tan segons Heràclit aquest cosmos no l’ha creat cap Deu ni cap home, sinó que va ser, és i serà foc, foc que s’encén i s’apaga segons una mesura.
Pitàgores de Samos
Per Pitàgores i els seguidors de la seva germandat Pitagòrica l’origen de tot i la estructura de l’univers estava basada en aritmètica i geomètrica.
Parmènides d'Elea
Parmènides d’Elea té un pensament semblant al dels pitagòrics, fet que li preocupa més la immutabiltat dels números, o la rotunditat del ésser, inmortal o invariable. Parmènides d’Elea afirma l’ésser com a objecte fonamental del pensament, és a dir, que l’ésser assumeix en si totes les manifestacions d’allò real, com si dins de les coses hi hagués un vincle que els subjecta i organitza. Segons Parmènides d’Elea, l’origen de la vida és l’ésser, l’ésser és tot.
Zenó d'Elea i Melissos de Samos
Aquests dos filòsofs eren deixebles de Parmènides d’Elea i defensen la seva teoria modificant cert argument. Zenó d’Elea es centra en el problema de la pluralitat i en el del moviment. Afirma que l’espai és infinitament divisible. Melissos de Samos modifica alguna tesis de Parmènides afirmant que l’u és infinit. En algun dels seus escrits ens parla del relativisme dels sentits.
Empèdocles
Afirma l’amor i l’odi com l’origen de la vida. Expressen l’origen d’allò que uneix o desuneix la naturalesa. L’amor significa estabilitat i plenitud, però pot sorgir l’odi, que disgrega i corromp.
Anaxàgores
Anaxàgores considera que les coses no tenen ni origen ni fi, creu en el canvi constant. No obstant creu que l'origen de l'Univers i de tot el que existeix és el noûs, un fluid que es filtra entra la matèria i la anima amb el seu moviment. Aquest noûs és alhora una intel·ligència que ordena el cosmos.
Leucip
Segons Leucip l'origen de la realitat és l'ésser i el no-ésser. Aquets dos interactuen entre si per crear tot el que existeix.
Demòcrit d'Abdera
Demòcrit afirma que tot s'origina gràcies a unes partícules anomenades àtoms (indivisibles). Aquests són qualitativament neutres i per tan es diferencien per la forma i la seva disposició. Els àtoms es mouen en el no res i segons com s'organitzin formen una realitat o una altra. Per tan defensa que el nostre món es un dels infinits mons existents.
De què està feta la realitat?
Tales de Milet
Tales creia en que tot és aigua, en l’aigua era l’element originari de la realitat, el principi de totes les coses.
Anaximandre
La realitat per Anaiximandre és quelcom indeterminat, imprecís, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiple aparences del món.
Anaxímenes
La realitat per Anaxímenes es basa en que el vapor, que configura el cosmos, són la causa dels diferents fenòmens de la realitat.
Heràclit
Segons Heràclit tot està format per un foc intel·ligent i causa de l’organització de totes les coses. També creu que la vida i les coses no paren de fluir, per explicar-ho utilitza molt la metàfora del riu: en el qual un home no pot banyar-se dues vegades en el mateix riu. També creu que tot té el seu contrari, i que d’aquesta manera es troba l’harmonia. Com per exemple el dia i la nit, el jove i el vell, i que alhora aquesta idea dels contraris coacciona amb la idea de que tot flueix ja que som joves però cada cop menys joves i més vells o el dia que a mesura que avança es fa de nit.
Pitàgores de Samos
Absorts en les matemàtiques creien que els principis de les matemàtiques eren els principis de tots els esser. Així una modificació d’aquest nombres els semblava la justícia, una altra modificació, l’anima i una altra l’oportunitat. També creien que l’ànima és aquella pols que hi ha a l’aire, per la qual cosa s’introduïa en el nadó mitjançant la respiració.
Parmènides d'Elea
Parmènides d’Elea diu que la realitat està feta pel pensament, allò que et duu a la veritat. Ignora el que mostren els sentits, encara que sigui verdader. Diu que els sentits mostren un món de multiplicitat subjecte al canvi. Ignora el món de l’opinió, i el contraposa contra el de la veritat. En el llibre que escriu passa el mateix.
Zenó d'Elea i Melissos de Samos
El pensament fa la veritat, per tant, també fa la realitat ja que ignoren els sentits, ignoren el món de la ment, de l’opinió.
Empèdocles
Empèdocles afirma l’ésser com un ésser rodó, semblant al de Parmènides que conté els 4 elements: aire, foc, aigua i terra. No hi ha buit ni aniquilació. La realitat és resultat de mesclar i separar aquests elements que sempre romanen per molt que les coses canviïn.
Anaxàgores
Segons Anaxàgoras la realitat està formada per les anomenades homeometries, unes llavors que componen tots els éssers vius. Segons la cosa numèrica que predomini un ésser pren una forma o altra, per exemple els humans tot hi tenir-ne de cavall , avet etc... en tenim més del tipus humà. Relacionat amb l'idea de la no existència d'un origen i un fi afirma que les homeonetries són eterns i es poden dividir etrenament. No obstant no estan dotades de moviment per la qual cosa necessiten d'una intel·ligència que les ordeni, l'anomenada noûs.
Leucip
L'Arhké de Leucip són els àtoms. Uns àtoms de formes infinites i que sempre es mouen dins el no-res. No hi ha res que expliqui perquè un àtom té una forma i no una altra.
Demòcrit d'Abdera
Arkhé de Demòcrit és l'àtom, les partícules indivisibles que hem explicat anteriorment . L' àtom és present en l'ésser i es mou en el no ésser. Totes les coses estan formades per ell i es diferencien segons la seva disposició. Els percep la ment
Quin és el canvi?
Tales de Milet
El canvi per a Tales tot voltava per l’entorn de l’aigua, en la qual va demostrar-ho a partir de l’observació de fenòmens naturals.
Anaximandre
El canvi per a Anaximandre l’atribueix els conceptes de naixement i destrucció, en que diu que hi ha un ordre en el procés de la realitat.
Anaxímenes
La naturalesa és una i indefinida, que és anomenada aire. L’aire es transforma en una cosa o en una altre per refracció i condensació. També Anaxímenes diu que és etern el moviment que origina tots els canvis.
Heràclit
Per tan per a Heràclit el canvi, es el foc en el qual es troben les seves idees. Els dos pilars de la filosofia de Heràclit; el devenir continu (flux), i la lluita d’oposats. Ja que el foc solament es manté consumin i destruint, i constantment canvia de matèria. Ara ve, el devenir no es irracional, ja que Heràclit també pensa que hi ha un logos que tot ho regeix, unifica i que té la raó universal. << Tot apareix conforme a mesura i conforme a mesura s’extingeix >>
Pitàgores de Samos
Els pitagòrics veien en els nombres les raons i les proporcions de l’harmonia. Van arribar a pensar que els elements dels nombres són els elements de tots els éssers i que la totalitat del cel era harmonia i nombre.
Parmènides d'Elea
Per a Parmènides no hi ha canvi, ja que ell defensa la inexistència del moviment, per tant al no haver-hi moviment no es dones canvis.
Zenó d'Elea i Melissos de Samos
Defensen la inexistència de moviment, per tant no hi ha canvi, no hi ha multiplicitat, tot és simple.
Empèdocles
El canvi per a Empèdocles es dona quan es mesclen els 4 elements i l’intercanvi de sentiments, pensaments entre l’amor i l’odi. Els 4 elements, foc, terra, aigua i aire conviuen en harmonia i provoquen els canvis que es donen a la realitat.
Anaxàgores
Anaxàgores defensa que el canvi és etern. Que res neix ni es mor sinó que tot s'origina per combinacions i separacions de les homeometries. Aquest concepte és molt interessant perquè és fàcilment relacionable amb un dels principis més importants de la física " L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma". El responsable del canvi es el noûs.
Leucip
Leucip defensa igual que Anaxàgores que el canvi ,la gènesis, és incessant i per tan infinita. Aquest canvi no s'explica a partir del tot com a u, sinó gràcies a la infinitat d'àtoms.
Demòcrit d'Abdera
Defineix el canvi com el que ens permet entendre la realitat. Creu que no coneixem res veritablement sinó que és el canvi del moviment dels àtoms el que ens ho fa percebre.
2. Quins conceptes i paraules van crear?
Tales de Milet
Aigua: tales troba un altre punt de vista de l’aigua, en que la reconeix com l’origen de tot.
Anaximandre
Ápeiron: és l’element que totes les coses el contenen.
Anaxímenes
Refracció: converteix l’aire en foc.
Condensació: transforma l’aire amb vent, després en núvol i finalment en aigua, que a sobre la terra es pot convertir en pedra.
Heràclit
Logos: El logos es una espècie de raó universal que tot ho unifica i que, per Heràclit, també es troba en els homes encara que aquests la desatenguin.
Foc: Per Heràclit, el foc es l’element que mostra el principi i el fons inestable de la realitat. Un foc que mai s’extingeix, creador de tot, que estableix els límits i organitza el mon.
Pitàgores de Samos
L’harmonia de les esferes celestes: segons Pitàgores aquesta harmonia entre les esferes celestes és fruit de les relacions entre nombres, de les compassades distàncies de les estrelles. Seguin el seu pensament de que tot es troba en les matemàtiques.
L’anima: Segons els pitagòrics l’anima es aquella pols que hi ha a l’aire.
Parmènides d'Elea
Veritat: terme que té fonament en el pensament i que és real.
Opinió: tracta la part de la ment, la part referida als objectes dels sentits abandonats en la via de la veritat.
Zenó d'Elea i Melissos de Samos
L’u és infinit: terme que utilitza Melissos de Samos on modifica alguna tesis de Parmènides.
Empèdocles
Amor: Constitueix el moment de plenitud i estabilitat. Una força que arrossega als éssers. Juntament amb l’odi conviu en “l’esfera”.
Odi: constitueix el moment de disgregació i corrompció. Juntament amb l’amor conviu en “l’esfera”.
Anaxàgores
Homeometries: Les homeometries són les llavors de les quals estan composades els éssers vius. Aquestes llavors estan presents en tots els cossos, els cossos cobren una forma o altra segons el tipus que predomini més.
Noûs: És tracta d'una intel·ligència. És un ordre que al passar entre la mataria l'organitza i la fa existent. És independent etern i lluminós.
Leucip
Àtom: L'àtom forma l'ésser. Hi ha infinitat d'elements amb formes infinites que estan en constant moviment i formen el cosmos.
El no -ésser: Aquest concepte és molt important. Leucip parla del buit en el qual l'ésser es mou per existir.
Demòcrit d'Abdera
Àtom: Tot hi que Leucip ja parla de l'àtom Demòcrit el defineix millor com quelcom qualitativament neutre que es distingeix per la seva forma i la seva posició. Entén que l'ésser està format per éssers infinits (l'àtom)
L'home és un microcosmos: L'home és un petit cosmos i està format també per àtoms. Explica que els àtoms de l'ànima són rodons i càlids com el foc i que són capaços de travessar-ho tot. La vida s'identifica amb l'alé.
Relativisme: Aquest concepte serà present des de que Demòcrit l'insinua. No obstant aquest concepte ja el va utilitzar Melissos de Samos. Afirma que no podem conèixer l'essència de les coses, que aquestes només se'ns fan presents pel canvi.
3. Quines de les seves teories segueixen sent actuals?
Tales de Milet
Tales també és conegut per la seva professió matemàtica, on encara hi és present en les matemàtiques d’avui en dia; que intervé amb el teorema de Tales.
Anaximandre
Anaximandre, ja va intuir la teoria de Darwin (de l’evolució), mitjançant l’observació dedueix que la vida devia haver començat a l’aigua, i que després el sol va anant evaporant les parts humides, on posteriorment sorgirien els humans. Anaximandre va pensar que els homes eren massa dèbils per haver sobreviscut en aquelles èpoques tan hostils, per això necessariament els humans tenen de provenir d’un animal semblant als peixos (que tenien una millor protecció).
Anaxímenes
Anaxímenes va proposar una teoria bastant semblant a les teories actuals, on explicava que l’origen dels sismes està en els col·lapses de cavernes en roques fondàries.
Heràclit
Heràclit creia que tot estava regit per un logos, raó universal, i ve aquesta teoria segueix sent actual ja que encara que en el mon hi hagin molt efectes de irracionalitat si no hi hagués una raó mínima en tots el mon, el mon seria un caos. A més tampoc tot pot ser raó, seguint la idea de l’harmonia dels contraris; ja que, que seria la raó i la irracionalitat si sol existís una d’elles?
Pitàgoras de Samos
La idea dels pitagòrics de que l’ànima és immortal; que transmigra d’unes especies a unes altres; que el que s’ha esdevingut es torna a repetir periòdicament, i que tots els essers vius estan units per vincles de parentiu. És en si un dels grans punts, “arguments” que tenen algunes religions occidentals com la buda.
Parmènides d'Elea
Parmènides desenvolupa la teoria que l’ésser és tot, l’ésser arriba a la veritat, realitat mitjançant el pensament. La raó (logos) pren importància. Els sentits, imaginacions no porten a la veritat, ja que no són processos raonats. Actualment l’ésser segueix sent el centre de tot i tot està controlat i organitzat per qüestions lògiques.
Zenó d'Elea i Melissos de Samos
Zenó es basa en defensar les tesis de Parmènides centrant-se en la teoria de la inexistència de moviment on l’espai és infinitament divisible.
Melissos de Samos ens comença a parlar del relativisme dels sentits, relacionat amb la teoria dels àtoms que va desenvolupar Demòcrit posteriorment.
Empèdocles
Empèdocles es basa en l’amor i l’odi com a motors del món. Aquesta teoria no és actual, però en molts casos té relació i apareix en moltes situacions de la vida quotidiana. Són situacions o val més el sentiments, les emocions que la raó i per això s’actua d’una manera o de l’altre.
Anaxàgores
Algunes de les teories d'Anaxàgores són al darrera d'algunes de les teories científiques més importants. Podríem dir que les seves homeometries són els avantpassats de l'actual àtom. També és important el seu concepte de que no existeix un inici ni un fi, és a dir que no es crea ni es destrueix res, tot es transfroma. Base de la llei de la conservació de l'energia.
Leucip
Amb Leucip la teoria atòmica segueix avançant. Parla d'àtoms en moviment de gènesis infinita. Els àtoms es mouen en un espai buit que anomena no-ésser. El concepte del buit és molt important actualment. Va encertar en el fet de que els àtoms es mouen en el no ésser i es gràcies a aquest moviment que la realitat existeix.
Demòcrit d'Abdera
Demòcrit continua amb l'atomisme de Leucip. El seu model d'àtoms que formen la realitat segons el seu moviment i organització encara és vigent. No obstant s'equivoca quan diu que són indivisibles perquè s'ha demostrat que estan formats per elements més petits. Una altra gran aportació que segueix sent actual és la del relativisme. Cada cop es veu més que no podem conèixer la realitat en si, només som capaços d'observar els canvis sense arribar mai a destil·lar completament l'ésser.
4. Què en penseu vosaltres?
- Tales: El pensament de Tales avui en dia es pot pensar que és absurd pensar que l’aigua és l’origen de tot, però el raonament que fa servir i la investigació que segueix per poder-ho comprovar, fa pensar que va ser de gran importància per la curiositat de respondre les preguntes que es feien sobre el món i l’univers. Això, va despertar a altres per discutir aquella creença o no.
- Anaximendre: És un filòsof que va seguir algunes idees de Tales, però que hi va incrementar un punt de vista més racional, i que va continuar intentant respondre les grans preguntes filosòfiques. I que fins i tot, va començar a esbrinar d’on provenien els éssers humans.
- Anaxímenes: Comparat amb els filòsofs anteriors, crec que el pensament que té Anaxímenes es més factici per el terme que l’aire es transforma en foc etc., i que el seu pensament fa un pas enrere en la filosofia ja que creu que l’aire és l’origen de tot, en part, perquè és el que fa viure l’ésser humà, i aquest pensament em sembla amb un punt de geocentrisme.
- Heràclit: Pensem que Heràclit té raó en l’aspecte de que en la vida tot flueix, ja que sinó tot seria estàtic i científicament no podria haver-hi la vida actual. També ens trobem en avinença de pensament amb l’harmonia dels contraris, ja que les seves explicacions son molt lògiques. Amb el que no estem d’acord, es que el foc sigui la base de tot ja que el foc no va poder crea l’univers, ni creà els esser vius.
- Pitàgores de Samos: No hi estem d’acord amb Pitàgores amb la seva creença de que el mon està regit per les lleis matemàtiques més ve pensem que la vida es aleatòria i depèn de un mateix. Encara que si que es cert, que aspectes de la nostra vida estan basats en les matemàtiques; com la probabilitat, la física, teories... i que juguen un partit important en la nostra vida.
- Parmènides d’Elea: estem d’acord amb Parmènides parcialment ja que per una part l’ésser ho és tot, és el centre, l’origen. Estem d’acord en què la veritat prové del pensament, de la raó però creiem que allò que mostren els sentits, els sentiments també són reals, encara que siguin coses que no es poden veure en la realitat i no sabem el motiu pel qual succeeixen.
- Zenó d’Elea i Melissos de Samos: aquests filòsofs defensen les tesis de Parmènides d’Elea, encara que nosaltres no estem d’acord en la teoria de que l’u és infinit ni amb la de la inexistència del moviment.
- Empèdocles: afirma l’amor i l’odi com els motors del món. Nosaltres no estem del tot d’acord amb aquest teoria ja que són sentiments i no provenen de raonaments lògics. Per altra banda els sentiments són molt forts, capaços de moure persones de causar certes actuacions que poden ser provocades per l’amor i l’odi.
- Anaxàgores: La teoria d'Anaxàgores inicia l'atomisme. Les homeometries són una primera aproximació a l'àtom. Pensem que és una teoria molt enginyosa donats els pocs medis tècnics dels que disposava. També és molt destacable l'idea del canvi infinit. Demostra que la filosofia gerga era molt avançada.
- Leucip: Leucip és el primer en utilitzar el terme àtom, dient que hi ha infinits elements. Va encertar al dir que aquests àtoms es mouen en el no-ésser i això fa que els coses existeixin. Al valorar aquesta teoria descobrim la seva gran aproximació al coneixement actual. L'existència del buit i de la matèria sense els quals la realitat no té sentit i el fet de anunciar que aquets àtoms estan en constant moviment.
- Demòcrit d’Abdera: Valorem molt la feina de Demòcrit. El fet que seguis amb la teoria atòmica i li aportés consistència és realment admirable. Va ser capaç de definir l'ésser com un conjunt d'éssers infinits i entendre que la realitat ve donada pel moviment i disposició dels àtoms. Un altra concepte molt interessant i que realment ens fascina és el relativisme. Aquesta teoria que afirma que conèixer la realitat tal hi com és no és possible.
5. Quin filòsof et cau més simpàtic?
El filòsof que ens cau més simpàtic es Pitàgores, ja que som estudiants del batxillerat científic i per tant tenim una mentalitat científica, i la seva manera matemàtica i rigorosa de veure la realitat, que encara perdura en els nostres temps, ens agrada.
Ja que moltes de les seves aportacions matemàtiques son realment importants com el teorema de Pitàgores (c2=b2+a2).
A part la figura de Pitàgores està envoltada d’un cer misteri que li dona un caràcter misteriós i interessant conjuntament amb la escola pitagòrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario