Vistas de página en total

domingo, 31 de octubre de 2010

Resum video Sòcrates

INTEL·LECTUALISME MORAL

En aquest fragment Sòcrates reflexiona sobre el lligam que té l’ ignorància amb la tirania, i per tan, que per poder governar adequadament un poble i amb justícia s’ha de tindre la virtut.

IRONIA

Primer Sòcrates es topa amb Hipias, i fa explicar-li a Hipias que és per ell la bellesa.  A mesura que Hipies li va explicant, Sòcrates li “desmunta” les seves explicacions. Desprès Sòcrates parla amb un altre home que ha denunciat al seu pare d’assassí, l’home creu que està fent justícia i que segons els deus està fent pietat, aleshores Sòcrates fa trontollar les afirmacions que l’home li ha dit sobre la justícia. En ambos casos Sòcrates utilitza la ironia per portar a Hipias i a l’home que creien que tenien el coneixement cap a l’ ignorància.   

JUDICI 1 PART

Sòcrates és jutjat i ell mateix es defineix com el més savi de tots, perquè ell no presumeix de tindre el coneixement, ja que ell segueix buscant la veritat i es considera doctaignorant.

JUDICI 2 PART

Sòcrates es defensa de les acusacions de que influeix als seus alumnes a que no creguin en els Deus, i que ell no creu en cap Deu

JUDICI 3 PART

Es vota si Sòcrates és culpable o innocent, i el resultat és que és culpable. Se li proposa l’opció que mitigui la seva pena exiliant-se i ell decideix que el millor és que el matin. I així ho fan enverinant-lo.
(Dani Cantón)

sábado, 30 de octubre de 2010

L’ANELL DE GIGES; PLATÓ

L’ANELL DE GIGES; PLATÓ

L’anell de Giges es un fragment de La República de Plató, en el qual Glaucó exposa davant de Sòcrates la seva idea de que les persones justes i les persones injustes es diferencien en que les primeres tenen por al càstig i les segones no tenen por al càstig.
 Per tal d’argumentar la seva idea de les persones justes i injustes, Glaucó explica la història d’un pastor que casualment a causa d’un terratrèmol, la terra se li va obrir i en l’esquerda formada es trobà un anell. Aquest anell tenia la capacitat de tornar invisible al seu portador. El pastor aprofitant-se del poder de l’anell va seduir a l’esposa del rei perquè l’ajudes a matar el rei, i així ho va fer convertint-se en el sobirà del rei.
De fet segons Glaucó si alguna persona no s’aprofités del poder de l’anell seria considerat el més miserable i estúpid entre les persones.  

(Dani Canton)

jueves, 28 de octubre de 2010

Les matemàtiques es creen o es descobreixen ?

LES MATEMÀTIQUES ES CREEN O ES DESCOBREIXEN?
Per començar explicaré les dos idees.
-        Les matemàtiques es descobreixen: Segons aquesta teoria les matemàtiques són el llenguatge de la naturalesa, l'essència  de la realitat es troba en els nombres, i són les relacions entre aquetes els que regeixen el canvi. Per tan cada avanç en matemàtiques és una aproximació al gran secret de l'existència.

-        Les matemàtiques es creen:  Aquesta afirmació defensa que les matemàtiques són una invenció de l'ésser humà per traduir els fenòmens del nostre entorn en fets numèrics i operables.  

Jo em decanto per la primera idea.  Les matemàtiques i les relacions  numèriques  sempre han existit, el món que coneixem es basa en una sèrie de lleis físiques a les quals només podem accedir amb l'instrumental matemàtic adequat. Per tan la matemàtica no és una invenció de l'ésser humà, és el progressiu descobriment del llenguatge del cosmos .  És l'anhel per entendre el que passa al nostre voltant el que ens porta a anar desxifrant el llenguatge amb el que parlen les estrelles i els àtoms.

Per tan no diré que Pitàgoras va inventar el seu teorema  o que Plank va inventar-se la quantització de l'energia, diré que la van descobrir afegint una paraula més al diccionari del llenguatge que tot ho dirigeix.   



MARC ROVIRA

miércoles, 27 de octubre de 2010

Cometari sobre l'organització de l'Estat platònic

REFLEXIÓ SOBRE LES IDEES POLÍTIQUES DE PLATÓ:

Abans de donar la meva opinió sobre el tema enunciaré els punts més importants del pensament de Plató en política..
·         La justicia i l'ideal de comunitat: Es defensa un estat just on governin reis filòsofs capaços d'actuar correctament i sense influències negatives. Per tal d'aconseguir això cal educar als ciutadans perquè siguin intel·ligents i justos.

·         Nivell d'organització de l'estat: Al nivell de dalt trobem els governants , que han de ser filòsofs. El segon estrat de la jerarquia són els guardians, que a part de qualitats físiques necessiten ser també filosòfics. Finalment trobem els productors, són el fonament econòmic i han de posseir el coneixement per tal de fer bé la seva feina.

·         Educació de cada persona segons la seva habilitat: Una altra idea molt important és la d'educar a cada ciutadà segons el seu areté.

·         Idea de comunisme: Plató defensa un estat on cada individu ha d'aportar la seva excel·lència per tal de tirar endavant el col·lectiu, sempre sota l'ideal de la justícia.

Com s'observa el model polític proposat per Plató té clara tendència comunista i accentua la comunitat difuminant l'individu. Crec que aquest model és una utopia molt complicada.
 Opino que la seva idea d'un govern de savis no és del tot negativa. Actualment la democràcia té un accent massa mediàtic, molts cops són les tendència i la publicitat  el que mou a les persones a decantar-se per un governant o altra.  Un filòsof que sigui capaç d'actuar sense influències externes mirant pel bé de la comunitat podria organitzar molt millor l'Estat que un polític escollit per decisions molts cops supèrflues.  . No obstant crec que la idea de bé i justícia es ambigua i subjectiva per tan el filòsof podria actuar justament per alguns i injustament per altres. Aquest relativisme de tendència potser sofista em porta a desconfiar de l'idea d'una especia de polític perfecte.  Sense l'existència d'aquest filòsof l'Estat platònic no és possible, per tan penso que la democràcia és més justa.
En quan a l'organització jerarquia de l'Estat i l'educació segons l'areté em posiciono totalment en contra. L'ésser humà ha de poder ser lliure de decidir, per tan qualsevol organització jeràrquica que el privi d'aquesta llibertat és al meu parer injusta. Aprofito aquest punt per recolzar el relativisme de la justicia: per a mi la llibertat és justa i per a plató la llibertat no és un dret ja que les persones han de sotmeteres al seu rol dins de l'Estat. Sotmetre a un home a una funció que no desitja el portarà a la infelicitat, i es just que algú sigui infeliç?, doncs bé jo opino que no.  L'Estat ha de vetllar per la felicitat dels ciutadans.

Amb els arguments explicats anteriorment concloc dient que un model polític que no busca la felicitat personal i només es basa amb l'ordre  no és per mi positiu.  Un model racional no pot empetitir l'individu, a mi la raó em diu que l'home ha de ser feliç i recorrent un camí que no ha triat no ho serà. 




MARC ROVIRA

martes, 26 de octubre de 2010

PLATO I ELS FILOSOFS ANTERIORS

HERÀCLITà La realitat canvia constantment, aquesta realitat es una aparença del “mon sensible” , conjunt d’objectes que reben els nostres sentits.
PITÀGORES à Importància de les matemàtiques i la geometria
PARMÈNIDES à Via de l’opinió per accedir al mons sensible i via de la veritat per accedir al mon intel·ligible. L’esser.
ANAXÀGORES àEl nôus que es l’antecedent del demiürg platònic.
SÒCRATES à Orientació de l’educació cap a l’èxit en la política, l’actitud sensista, subjectivista i relativista. També la ironia i la maièutica  
(Dani Cantón)

miércoles, 13 de octubre de 2010

El anillo de Giges: Plató,

El anillo de Giges: Platón
La idea principal del text és que hom  només és just per por a les conseqüències de les injustícies sinó fos així l'individu miraria només pel seu propi bé.
Com defensa la seva idea?
Per tal de defensar la seva idea Glaucón utilitza una història tradicional sobre un pagès que troba un anell que el pot fer invisible. Al no ser vist comet injustícies per tal de aconseguir el seu benestar ja que no tem al càstig. Mitjançant aquesta història el filòsof ens presenta la idea de que la justícia es producte de la por a les conseqüències de un fet injust, és a dir l'individu no és just per principis, és just per temor.
Opinió:
Quan som petits no cometem algunes accions perquè sabem que aquestes seran castigades. És aquesta por la que ens fa actuar d'una manera determinada durant la infància. No obstant crec l'ésser adult és capaç d'entendre el perquè de la justícia i mirar més enllà del bé individual.  Reflexionar per descobrir que l'opció més justa és la més sàvia i encertada i actuar per convicció pròpia i no per por. No obstant aquest concepte de justícia racional pot portar a interpretacions errònies, docs mitjançant un raonament egocèntric és pot considerar just ho injust i caure dins el relativisme.



MARC ROVIRA
JORDI GRAUPERA

Caricles o Hippies?

Estic a favor de Calicles o d'Hippies?
Estic més a favor d'Hippies que de Calicles. Opino que la llei ha d'afavorir la igualtat perquè tots som éssers humans i tenim les mateixes necessitats , drets i deures. No s'ha de poder rebaixar un home respecte l'altre i s'ha d'entendre que tot hi les nostres diferències ens mouen els mateixos mecanismes.
 No obstant aquesta afirmació portada a l'extrem crec que defensa el comunisme, que com s'ha pogut observar en diverses ocasions  té només un sentit utòpic, és impossible crear una societat homogènia. Es necessiten persones que liderin el grup i el guiïn, capaces de veure més enllà de les necessitats individuals i vetllar pel bé col·lectiu. Aquestes persones si que s'han d'escollir en situacions d'igualtat, on tothom parteixi amb les mateixes possibilitats. Tot hi això opino que aquestes especulacions són molt poc factibles a la pràctica, el determinisme social i genètic juga un paper molt important.


MARC ROVIRA

SÒCRATES

SÒCRATES
Intel·lectualisme:
Sòcrates explica als seus alumnes el que hauria de ser la política, l'art d'ensenyar la justícia. Després parla dels tirans i dels crims que cometen , al cometre crims són ignorants ja que la virtut és el coneixement del  bé.
Ironia
En el primer vídeo s'observa com Sòcrates utilitza l'ironia per mostrar d'ignorància tan de Hipies i del seu concepte de bellesa com del noi que ha acusat al seu pare i el seu concepte de pietat.

Primera part del judici:
A la primera part del judici Sòcrates parla sobre les acusacions que rep com per exemple que ensenyi als seus alumnes a fer justes causes injustes. També critica als savis que presumeixen de posseir el coneixement tot ii ser ignorants. Reconeix que té la saviesa perquè és conscient que no sap res.
Segona part del judici: 
Comença defensant-se de les acusacions d'un home que diu que corromp als seus alumnes. Tot seguit explica que si que creu en els Deus mostrant la ignorància de l'home que l'està acusant.
Tercera part del judici:
Sòcrates és condemnat a mort i aquest explica que a un ciutadà com ell se'l hauria de recompensar, no de castigar. Provoca al tribunal amb les seves paraules.
Quadre que il·lustra la mort de Sòcrates



MARC ROVIRA I NAVARRO

martes, 12 de octubre de 2010

TWIT TEXTOS PRESOCRÀTICS

JORDI GRAUPERA

ELS PRE-SOCRÀTICS
Els filòsofs presocràtics creien en l’origen de totes les coses en un únic element, que podia tenir algunes modificacions. Cada filòsof presocràtic tenia el seu element, en que li constituïa l’origen de tot.
ANAXIMANDRE
El principi i la destrucció dels éssers és infinit, on els éssers ho paguen amb la mort.
ANAXÍMENES
Anaxímenes té com l’element d’origen de tot a l’aire, amb qui junt amb l’ànima ens manté units.
PITAGÒRICS

Els pitagòrics creien que els nombres eren el principi de totes les coses. Els elements del nombre són el parell i l'imparell, i la dècada és la perfecció.

HERÀCLIT

En les frases d’ Heràclit ens diu que la realitat natural succeeix a causa de l’harmonia dels contraris, de la discòrdia i la necessitat; i que tot està en un canvi continu. També ens diu que el seu arkhé és el foc.

POEMA DE PARMÈNIDES

A través d'aquests poemes Parmènides ens transmet que només hi ha dues maneres diferents d'entendre la realitat; una l'ésser (la veritat), i l'altre el no ésser (no es pot expressar).

DEMÒCRIT I LEUCIP

Demòcrit i Leucip anomenen els elements com a ens (ple i sòlid) i no-ens(buit). Aquests dos termes es diferencien per la figura (proporció), l'ordre (contacte) i la posició (col·locació).

APRENDER A VIVIR

En aquest text l'autor ens explica de la manera que em d'afrontar la mort; i a través d'un llibre que va trobar ens descriu algunes morts  que es van produir en els filòsofs presocràtics.