INTEL·LECTUALISME MORAL
En aquest fragment Sòcrates reflexiona sobre el lligam que té l’ ignorància amb la tirania, i per tan, que per poder governar adequadament un poble i amb justícia s’ha de tindre la virtut.
IRONIA
Primer Sòcrates es topa amb Hipias, i fa explicar-li a Hipias que és per ell la bellesa. A mesura que Hipies li va explicant, Sòcrates li “desmunta” les seves explicacions. Desprès Sòcrates parla amb un altre home que ha denunciat al seu pare d’assassí, l’home creu que està fent justícia i que segons els deus està fent pietat, aleshores Sòcrates fa trontollar les afirmacions que l’home li ha dit sobre la justícia. En ambos casos Sòcrates utilitza la ironia per portar a Hipias i a l’home que creien que tenien el coneixement cap a l’ ignorància.
JUDICI 1 PART
Sòcrates és jutjat i ell mateix es defineix com el més savi de tots, perquè ell no presumeix de tindre el coneixement, ja que ell segueix buscant la veritat i es considera doctaignorant.
JUDICI 2 PART
Sòcrates es defensa de les acusacions de que influeix als seus alumnes a que no creguin en els Deus, i que ell no creu en cap Deu
JUDICI 3 PART
Es vota si Sòcrates és culpable o innocent, i el resultat és que és culpable. Se li proposa l’opció que mitigui la seva pena exiliant-se i ell decideix que el millor és que el matin. I així ho fan enverinant-lo.
(Dani Cantón)
No hay comentarios:
Publicar un comentario