LA REPÚBLICA I

Plató: La República

Primera part:

Com en totes les obres de Plató el text té forma de diàleg. Plató expressa en boca de Sòcrates totes les seves idees filosòfiques mitjançant la dialèctica, sempre a la recerca del coneixement.

El diàleg  pretén cercar la justícia .La recerca de la justícia dins  la ciutat porta a l'autor a idear mica en mica una ciutat idíl·lica que va creixent segons les necessitats dels seus habitants i el capritx del seu constructor.  Així, entre les intervencions de Sòcrates i Glaucó, Plató mostra el que ell considera una societat perfectament organitzada.

Cal destacar l'idea d'Areté o excel·lència. Cada habitant té la seva habilitat i ha de treballar fent la feina que li correspon.  El fet de que algú es dediqui a una altra feina es inacceptable ja que això suposa un problema per al global de la societat. Per tant una persona amb areté per ser pastor mai farà sabates. Totes els obres han de tenir la temprança de la part concupisble de l'ànima i fugir dels excessos i plaers.

Un cop la economia de la societat està organitzada neix la necessitat de formar una guardians per tal de que protegeixin la societat. Els guardians han de ser valents i alhora tranquils per defensar la ciutat però no crear problemes dins. És a dir han de tenir la qualitat de valentia pròpia de la part irascible de l'anima.  També han d'utilitzar la filosofia per saber quan actuar pacíficament  o agressivament.

En resum, l'Areté de l'individu determina el seu paper dins la societat. No obstant tots els habitants necessiten de la part racional de l'ànima (auriga) per desenvolupar be la seva funció.

M.Rovira

No tot és el que sembla

No tot és el que sembla.

Aquesta fotografia preten relexionar sobre la idea dels dos mons de Parmènides i Plató. Plató afirma que hi ha dos realitats:

- El món de les idees
- El món de les opinios

El món de les idees és representat pel cilindre vermell mentre que el de les opinions és només un reflexa inexacte de la idea.

Hom observa les sombres de les idees si no es capaç de filosofar i entendre la veritable esència de la realitat.

Dani Canton
Marc Rovira

FILOFOTO

En aquesta imatge és un exemple del que passa quan només ens basem amb els sentits, o sigui, la visó que tenen els ignorant que només pensen amb el que els transmet els sentits; sense utilitzar el pensament i el raonament. Això provoca que ens donin una realitat distorsionada, una falça realitat.

Jordi Graupera 

REFLEXIÓ SOBRE EL SISTEMA POLÍTIC DE PLATÓ

El sistema polític de Plató és el contrari del sistema polític que implanta lademocràcia, ja que ell sap com s’ha de governar per afavorir al col·lectiu, i així creu que si s’estableix una democràcia, no s'escullirà el millor govenador, ja que el poble és inculte,llavors pot sortir escollit un polític que no sigui el millor governador. Per tant, segons Plató, la democràcia no és vàlida. Ell creu que cada persona de la societat té de fer el que cadascú sap fer, per exemple el pagès conrear bé les terres. Per això Plató creu que els governants tindrien de ser filòsof, per tal de conduir una societat justa i millor.

 

Jordi Graupera

Calicles o Hippies

El meu punt de vista es decanta més a favor d'Hippies que de Calicles. Crec que la llei ha de respectar la igualtat, perquè al cap i la fi tots som éssers humans, i estem formats pel mateix i hem de tenir els mateixos drets i deures, tal i com és en l'actualitat. La idea de desigualtat de Calicles es va dur a terme en altres èpoques com l'edat mitjana, on el sistema de govern era totalment injust, i no portava a la societat enlloc. I la vida de la gent i els seus drets i deures depenien de la familia en que provenien.

Jordi Graupera

República de Plató, pàgines9-16

Sòcrates diu que el veritable legislador d’una ciutat no ha de tractar cap tema respecte a les lleis ni a les constitucions, ja que en un règim bo no calen canvis, i en un dolent els canvis venen marcats pels errors anteriors.

Dit això, Sòcrates acaba amb la fundació hipotètica de la ciutat. Intenta trobar els quatre elements principals:la prudència, el valor, la moderació i la justícia  per tal de trobar si ha fet bé la ciutat. Comença per “la prudència”, i discutint amb Glaucó, arriba a la conclusió de que aquesta ciutat té aquest primer element gràcies als guardians. A continuació comprova “el valor” dient que resideix en els soldats, els quals són educats e instruïts desde petits per saber diferenciar el que es té que temer i el que no. Sòcrates continua analitzant la moderació, explicant que és l’harmonia que sorgeix entre els individus a partir de les seves coses bones i dolentes. I per últim analitza la justícia, el centre del seu experiment, dient que l’ha tingut davant des del principi, però que no ha prestat atenció. La justícia és el que permet que cada individu dins d’aquesta societat s’especialitzi en el seu areté i pugui contribuir-hi en bon grau. La injustícia, doncs, seria el fet de que una persona no desenvolupés el seu areté en bé de la societat.

RESUM VIDEOS

Intel·lectualisme moral
En aquest video ens explica que qui fa el mal és per ignorància i qui fa el bé és perquè és savi.

Ironia
En el vídeo es veu com Sòcretes fe veure l'ignorància de Hipies a trevés de l'ironia.

Judici 1a part
En la primera part del judici, Sòcretes és jutjat. Sòcretes acusa que als savis de que presumeixen de coneixement encara que són ignorants.

Judici 2a part
En aquesta part Sòcretes rep les acusasions de mal influir als alumnes, per fer-los creure que no existeix cap déu, tal i com creu ell.

Judici 3a part
En aquesta última part es decideix si condemnen a mort a Sòcretes, i el resultat és afirmatiu. Sòcretes sense està d'acord diu que ell tindria d'estar recompensat i no condemnat.

Jordi Graupera

RESUM: LA REPÚBLICA PÀG. 16-25

En aquesta part del text de la república Sòcrates ens diu que en un mateix objecte totes les seves parts reaccionen de manera igual, o sigui, que tot l’objecte segueix una mateixa “ordre”. Aquesta idea la relaciona amb les sensacions, (on diu que passa el mateix) i és on podem veure expressada la seva teoria de l’ànima. Aquesta idea la justifica a través d’un exemple, que diu que quan una persona té set, vol beure quelcom, però entenem que aquesta persona no vol veure quelcom perjudiciós per la seva salut. Per això diu que l’ànima té diferentes parts, la part racional, la part concupiscible (desenfrè) i la part irascible (té a veure amb la còlera). Posteriorment, relaciona les parts de l’ànima i diu que són semblants a les parts d’una ciutat. On expressa la seva idea en que els filòsofs són els qui han de governar, i cada ésser fer el que li pertoca, i així formar la ciutat justa.

Jordi Graupera

LES MATEMÀTIQUES LES DESCOBRIM O LES INVENTEM?

Les matemàtiques avui en dia les podem trobar relacionades per qualsevol cosa en que ens fixem. Per això, desde ja fa temps ens em prguntat si les matemàtiques ha sigut un invent o un decobriment de l'ésser humà. Ja desde un principi, Plató, va deixar clar que les matemàtiques ha sigut un descobriment. Desde el meu punt de vista consideixo amb el pensement de Plató en que les matemàtiques ha sigut un descobriment humà i no un invent. Aquesta opinió defenso ja que podem veure diferents arguments per pensar així. Els arguments que utilitzo són que desde un principi, desde la creació de la terra, ja existien les matemàtiques, tal com podem veure com està distribuida la terra i las seva naturalesa, on també veiem la creació dels humans i dels diferents éssers que estan formats d'una manera proporcional al seu cos i de forma exacta per poder sobreviure; tots aquest fets són abans que l'home anomanés els diferents teoremes i regles matemàtique que podem veure avui en dia. Per aquets motius penso que les matemàtiques ha sigut un descobriment de l'ésser humà.

Jordi Graupera

Vocabulari Plató

Concepte	Expressa l’essència del que és vertader
Definició universal	És el concepte universal optingut a partir de la generalització dels elements comuns d'uns casos concrets
Dialèctica	Art del diàleg dirigit al descobriment de la veritat
Docta Ignorància	Només sé que no sé res
Dogmatisme	Tendència filosòfica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes
Essència	El que constitueix el fons de l’ésser, la naturalesa pròpia d’una cosa.
Generalització	Trobar el que és comú a un conjunt de coses
Ignorància	Que no sap res en general o amb relació a una cosa.
Inducció	Raonament lògic que ens permet de formular generalitzacions
Intel·lectualisme moral	Qui fa el mal és per ignorància
ironia	Part del mètode socràtic que consisteix en fer veure a algú que no sap res
Justícia	El principal valor moral, segons Sòcrates
Llevadora (d'ànimes)	Fer arrivar al coneixement una ànima a partir de la maieutica i la ironia
Maièutica	Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a partir de preguntes ben dirigides i del diàleg
Mètode	Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi.
Universalisme Étic	Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius
Veritat	Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui
Virtut	Qualitat moral que ens porta a la felicitat

Vocabulari Presocràtics

1	Elements	Els quatre elements que formen l'esfera d'Empèdocles són aigua, terra, aire i foc, aquests elements dirigits per l'odi i l'amor conformen el món.
2	Aigua	L'aigua és l'arkhé de Tales de Milet, un arkhé material, dinàmic i infinit.
3	Aire	L'aire és l'arkhé d'Anaxímenes, quan aquest es condesa o es dilata crea la realitat.
4	Amor	Empèdocles defineix l'amor com com l'element que regna la seva esfera i construeix el món.
5	Apeiron	Anaximandre creu que l'apeiron és una substància indefinida que que conté la causa i la destrucció del món.
6	Arbitrarietat	Acte contari a la justicia, la raò o les lleis, dictat unicament per la voluntat o el capritx
7	Arkhé	L'Arkhé és el principi elemental de tot el que existeix.
8	àtom	Els àtoms són les particules que conformen l'ésser segons la seva posició dins el no-ésser.
9	Canvi	Definim canvi com el la transició de la realitat. La definició es discutible i varia segons el punt de vista i el filòsof.
10	Dialèctica	L'art del diàlag, de la paraula oral i dita.
11	Ésser	L'ésser és allò que existeix, segons Parmènides és increat, complert, inmòbil i indestructible.
12	Foc	És l'arkhé d'Heràclit. L'univers és una flama, aquest concepte posa límits a l'Univers.
13	Harmonia	L'harmonia és l'equilibri. És un punt fonamental de la lluita de contraris d'Heràclit.
14	Homeomeria	Les homemeries són una espècie de llavors que formen el món. Són qualitativament diferents i no tenen moviment.
15	Logos	El logos és el pensament racional. Per Heràclit és l'element que regeix la lluita de contraris.
16	Mite	El mite és una explicació fantàstica de qualsevol fenòmen o concepte.
17	Necessitat	Impuls irresistible que fa que les causes obrin infaliblement o en cert sentit
18	No-ésser	El no-ésser és allò que no és ésser. Parmènides afirma que no existeix.
19	Nombre	Són el principi de totes les coses dels pitagòrics, en ells veuen l'essència de la realitat.
20	Nous	El Nous és una intel·ligència que ordena les homeomeries d'Anaxàgoras.
21	Odi	És segons Empèdocles contari a l'amor,  desintegra i corromp.
22	Opinió (via)	Parmènides defens que la via de l'opinió és la que es basa en els sentits i no en el pensament i per tan no ens conduiex al coneixement.
23	Ordre	Regla o mode que s'observa per fer les coses
24	Panta rei	Panta rei significa tot flueix.
25	Physis	La physis és el món físic o naturaleza.
26	Termes oposats	Els teremes oposats són contraris.
27	Transmigració	La transmigració en la que creuen els pitagòrics és la reencarnació després de la mort en altres individus.
28	Veritat (via)	La via de la veritat és la que es regeix pel pensament, és la única mitjançant la qual podem entendre l'ésser.