DOS NOUS DELICTES A FRANÇA
Ha aparegut un important debat a tota Europa sobre si s'ha de prohibir circular pel carrer amb la cara tapada .Aquest debat tot hi semblar una qüestió d'ordre públic emmascara un problema molt més profund, el xoc entre la cultura aràbiga i la Europea. El debat té l'epicentre en si s'ha de permetre o no a les dones musulmanes circular amb vestimentes que els cobreixen tot el rostre.
El govern francès ha engegat una llei que prohibeix dur el rostre tapat. El legislatiu francès es recolza en arguments de seguretat explicant que així un delinqüent pot cometre algun delicte sense poder ser vist. També justifica la norma dient que les dones es tapin la cara es un símbol de inferioritat que atempta contra la dignitat humana. L'autor de l'article, en canvi, presenta una opinió molt divergent a la ja esmentada. Ronald Sokol es pregunta si el fet de que una dona vagi tapada va en contra de la seva dignitat. Recórrer a la filosofia de dos lliberals (Hobbes i Mill) de la qual extreu la següent conclusió. Una majoria no pot imposar la seva voluntat sobre una minoria, ha de respectar les seves costums a no ser que aquestes vagin en contra de la seguretat pública.
Per a mi aquest debat amaga molt més que burka si burka no. Es com he dit anteriorment el xoc cultural i com la cultura majoritària reacciona davant la nou vinguda. Opino que no podem imposar-nos sobre les seves costums, hem d'aprendre a respectar-les. Aquesta llei no és ni molt menys la solució a un problema tan complex. El problema s'ha d'abordar des de una postura més dialogant, un intercanvi cultural que ens enriqueixi tan a nosaltres com a ells. Ensenyar als nens magrebins que són lliures d'escollir circular amb la cara tapada o no educant-los en la llibertat i en el respecte. La immigració és una realitat que hem d'aprendre a explotar, i no menystenir la diversitat cultural. Comprendre que no la nostra cultura per ser nostre és millor i que tenim el dret i el deure de imposar-la. No, no es fa així. Es fa des de la llibertat, el diàleg social i l'empatia. I així amb cada generació els nouvinguts aniran incloent les costums autòctones dins la seva identitat i esdevindran persones lliures capaces de decidir si la vestimenta que els cobreix la cara els fa o no dignes, però imposant no s'aconsegueix mai res.
Cal paciència, respecte, i sobretot ganes d'entendren's amb els nouvinguts. Perquè no som conscients que el respecte i la dignitat pel que es va lluitar durant la Segona Guerra Mundial està en perill.
M. Rovira i Navarro
