G. Edward Griffin és un coengut director de documentals que s'ha convertit en un destacat analista polític.

Defesa que idividualisme i col·lectivisme són uns grans enemics. És un gran defensor de les llibertats individuals. En el video expressa breument el seu punt de vista sobre una qüestió que ha marcat dos grans ideologies polítiques durant molts anys.

És més important el grup que l'individu?

Marc Roviea

COMPARACIÓ DEL CONCEPTE DE RAÓ PER DESCARTES I HUME

Descartes és racionalista i defensa que per mitjà de la raó és pot arribar a conèixer l'essència de la realitat, inclús defineix la raó com a l'ànima de l'ésser humà. En front d'aquesta importància superlativa de la raó sobte  veure el pensament de Hume que subordina la raó a les emocions i sentiments relegant-la a un paper secundari. La raó no es rés més que aquella part de l'ésser humà que li permet relacionar les idees. Així va en contra del fet que l'ésser humà sigui un animal racional i contradictòriament creu que cóm éssers passionals.

Jo em decanto per la visió de Hume. Si ve la raó és quelcom que ens defineix com a éssers humans he observat que aquesta sempre queda lligada als sentiments. La utilitzem al nostre parer i mai deslligada de les nostres emocions. Inclús m'atreviria a aventurar que raó i emocions són representacions similars de l' intel·ligència humana que mai poden actuar per separat.

Marc Rovira

You don't exist. Breu resum de la filosofia de Hume

M. Rovira

QUÈ ÉS LA LLIBERTAT ?



Igual que aquets dos ocells, a molts humans els fa por ser lliures, ja que comporta la responsabilitat de decidir, de ser valents; així que alguns es queden amb el més còmode, la desprocupació, la rotina. 

JORDI GRAUPERA

COMENTARI HUME

 L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta. David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana




TESIS:
L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta.
Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en genera
Dic componen (les percepcions) la ment, no pas que li pertanyen
Això sembla absolutament inintel·ligible
La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.
Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment
No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars.
Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta.
La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.
ARGUMENTS:
Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment.
No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual.
Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars.
ANOTACIONS: 

MARC ROVIRA

FILOFOTO,, HUMÚNCULUS

Si raonéssim com Descartes per exemple, segons el qual no podríem estar ben segurs de que el nostre con és com és. Fent us de la quantitat d’estímuls sensorials que rebem (exceptuant la vista)podríem  arribar a pensar que som com aquets humúnculus  que mostren el nostre cos en proporció a la sensibilitat rebuda.

(DANI CANTÓN)

FILOFOTO,, LA RUTINA

Aquesta filofoto vol reflectir a partir de les estalactites la rutina diària que tan si com no viuen moltes persones. La gota seria com un dia qualsevol al a vida de qualsevol persona, que com el pas del dies cau periòdicament de dalt a baix fins que les estalactites i estalagmites s’ajunten i formen un columna que amb el paral·lelisme amb la rutina bé podria ser dues coses o que mor la persona o que ha decidit trencar la seva rutina en ambdós casos la gota ja no tornarà a caure més.
(DANI CANTÓN)

Resum text Hume

(Dani Cantón)

PIULADES

L'AVORTAMENT

La discussió sobre l'avortament és degut de si considerar un ésser viu o no el fetus, per Aristòtil el considera un ésser viu ja que és un nadó en  potència. Avui dia trobo apropiat tenir l’oportunitat d'avortar, però sempre hi ha el perill d’abusar aquesta oportunitat.

WIKILEAKS

El fet de donar a conèixer els secrets del govern el considero just, ja que així el ciutadà sap a qui té com a representant i com actua i si segueix els ideals esmentats en les eleccion, a de més si el govern amaga quelcom és per un fet obscur.

 

(Jordi Graupera)