Descartes és racionalista i defensa que per mitjà de la raó és pot arribar a conèixer l'essència de la realitat, inclús defineix la raó com a l'ànima de l'ésser humà. En front d'aquesta importància superlativa de la raó sobte veure el pensament de Hume que subordina la raó a les emocions i sentiments relegant-la a un paper secundari. La raó no es rés més que aquella part de l'ésser humà que li permet relacionar les idees. Així va en contra del fet que l'ésser humà sigui un animal racional i contradictòriament creu que cóm éssers passionals.
Jo em decanto per la visió de Hume. Si ve la raó és quelcom que ens defineix com a éssers humans he observat que aquesta sempre queda lligada als sentiments. La utilitzem al nostre parer i mai deslligada de les nostres emocions. Inclús m'atreviria a aventurar que raó i emocions són representacions similars de l' intel·ligència humana que mai poden actuar per separat.
Marc Rovira
No hay comentarios:
Publicar un comentario