lunes, 28 de marzo de 2011
sábado, 26 de marzo de 2011
DILEMA TRANVIA
Un tranvía corre fuera de control por una vía. En su camino se hallan cinco personas atadas a la vía por un filósofo malvado. Afortunadamente, es posible accionar un botón que encaminará al tranvía por una vía diferente, por desgracia, hay otra persona atada a ésta. ¿Debería pulsarse el botón?
Aquest és un dilema que alguns filòsofs s'han plantejat. La majoria guiats sota preceptes utilitaristes han afirmat que el subjecte ha de prémer el botó per desviar el tren, salvant a 5 persones però provocant la mort d'una. L'acció es justifica en que la felicitat de cinc persones és més important que la de una, és a dir en l'intentar fer el bé major. Però la pregunta que jo em plantejo és. ens converteix aquesta acció en assassins? Quan analitzo el problema observo que se'ns presenten dos possibles camins, no obstant es necessita la nostra acció directa per escollir el que té lligat només una persona. La intervenció directa ens pot convertir en els culpables de la mort d'aquella persona i per ten en els responsables . Ara bé, la no intervenció ens responsabilitza de la mort de les latres 5 persones? Jo opino que si, si no premem el botó pensant que ens deslliurem de responsabilitats ens estem, segons el meu parer, equivocant. Està a les mans del subjecte salvar a les 5 persones per tan si no les salva és en part responsable.
Si portem aquesta filosofia a l'extrem podem considerar que som els culpable de la mort de gent a l'Àfrica perquè no estem ajudant a solventar els seus problemes, també som aleshores els responsables dels morts a Líbia per permetre la venda d'armes espanyoles. Òbviament no podem assumir aquesta ètica de la no intervenció=culpabilitat. Per tan cal establir un llindar, però aquest límit serà subjectiu i molt discutit. Per tan m'agradaria acabar preguntant-vos, fins a quin punt som culpables de les accions en les que no intervenim?
Como antes, un tranvía descontrolado se dirige hacia cinco personas. El sujeto se sitúa en un puente sobre la vía y podría detener el paso del tren lanzando un gran peso delante del mismo. Mientras esto sucede, al lado del sujeto sólo se halla un hombre muy gordo; de este modo, la única manera de parar el tren es empujar al hombre gordo desde el puente hacia la vía, acabando con su vida para salvar otras cinco. ¿Qué debe hacer el sujeto?
Com es pot observar aquest dilema té certa similitud amb l'altre però amb la diferència que emputjar a l'home gordo seria potser una intervenció més directe que polsar un botó. En el púnic moment que fas l'acció de tirar a l'home estàs escollint sacrificar la seva vida per salvar-ne la de cinc de forma directe. Molts utilitaristes defensarien aquesta acció mentre que l'ús d'una ètica més kantiana no defensarien l'acció ja que és per si mateixa negativa independentment de la seva finalitat.
Doncs bé a mi m'agradaria enfocar el problema des d'un altre punt de vista. Es consideraria ètic matar a mil persones fent proves mèdiques per salvar-ne un milió? Es justificable matar assassins perquè no mori més gent? Jo crec no. Qualsevol acció que vagi contra la dignitat humana no ha de ser acceptada, si ens convertiríem en una societat freda i matemàtica on el nombre seria més important que els valors que ens fan humans.
M.ROVIRA
viernes, 18 de marzo de 2011
POSA'T A PROVA pag:206
<< En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa>>
Adaptat de Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, capítol 1
Tesis
Argument
Aclariments
1 En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
1.1 em donaria jo per satisfet si la meva màxima ( referint-se al deure i la bona voluntat)
1.2(sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
2 podria jo dir-me a mi mateix:
2.1 cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera?
2.2 I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir,
2.3 ja que, segons aquesta llei,
2.4 no hi hauria cap promesa pròpiament parlant,
3 perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures,
3.1ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
4Per tant, (connector lògic, indica que el que segueix és una tesi conclusiva)
4.1 tan aviat com es convertís en llei universal,
4.2la meva màxima es destruiria a ella mateixa
Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les amb algunes de les idees de l’autor.
Aquest text de fonamentació de la metafísica dels costums de Kant ens explica perquè la màxima de la moral no admet excepcions i que mai es poden fer excepcions amb els imperatius categòrics ja que si es cometessin excepcions es contradirien entre ells mateixos.
Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l’autor
Kant va viure durant un moment històric en el qual la Il·lustració estava en auge. Aquest moviment cultural intentava dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant la Raó, per aquest motiu també es conegut com a segle de les llums. Els pensadors de la Il·lustració pensaven que la raó humana podia remetre la ignorància, la superstició i la tirania per construir un mon millor
Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
Crec que una de les lleis universals que hauria de tenir la societat actual és l’abolició de la violència en tots els aspectes, ja que si no existís la violència en comptes de guerres entre països hi haurien pactes pacífics, no hi hauria abusos, ni violència de gènere, ni assassinats, etc. L’únic aspecte que em feia pensar alhora d’enunciar aquesta afirmació de llei universal era què fer aquells que cometessin delictes, però de fet jo crec que el càstig que s’ha d’aplicar a una persona que no a comés un acte de violència no mereix ser la violència.
martes, 15 de marzo de 2011
ÉS ÈTIC FUMAR CANUTOS?
La resposta de Kant a aquesta pregunta seria contundent i clara. No, no és ètic fumar canutos. La raó ens indica que fumar canutos no és beneficial per al nostre cos i que alhora pot causar problemes al nostre entorn (familia i amics) i inclús a l'Estat que s'haurà de fer càrrec de cars tractaments mèdics si el vici provoca una malaltia. Aquesta reflexió típicament Kantina sembla sòlida i inqüestionable però quan la apliquem sempre ens convertim en robots, no ens pot fer lliure actuar d'acord amb uns principis inamovibles. Segons el meu parer hom ha de poder decidir sobre qüestions com aquesta i la resposta raonada de cadascú no té per que coincidir, cada persona pot tenir una visió ètica que serà vàlida sempre i quan no perjudiqui a ningú extern. Sota aquests preceptes una persona que decideixi fumar canutos ha de ser lliure de fer-ho, sempre i quan admeti que l'Estat no cobrirà les despeses que això suposi .
M'agradaria fer un breu apunt. Trobo contradictori que segons l'Estat el consum d'alcohol o tabac pugui ser possible i el del cannabis no. És a dir som lliures de destrosar-nos el fetge o els pulmons però no de consumir substàncies psicoactives. Prou de ser hipòcrites.
M.Rovira
Suscribirse a:
Entradas (Atom)