DILEMA TRANVIA

Un tranvía corre fuera de control por una vía. En su camino se hallan cinco personas atadas a la vía por un filósofo malvado. Afortunadamente, es posible accionar un botón que encaminará al tranvía por una vía diferente, por desgracia, hay otra persona atada a ésta. ¿Debería pulsarse el botón?

Aquest és un dilema que alguns filòsofs s'han plantejat. La majoria guiats sota preceptes utilitaristes han afirmat que  el subjecte ha de prémer el botó per desviar el tren, salvant a 5 persones però provocant la mort d'una. L'acció es justifica en que la felicitat de cinc persones és més important que la de una, és a dir en l'intentar  fer el bé major. Però la pregunta que jo em plantejo és. ens converteix aquesta acció en assassins? Quan analitzo el problema observo que se'ns presenten dos possibles camins, no obstant es necessita la nostra acció directa per escollir el que té lligat només una persona. La intervenció directa ens pot convertir en els culpables de la mort d'aquella persona i per ten en els responsables . Ara bé, la no intervenció ens responsabilitza de la mort de les latres 5 persones? Jo opino que si, si no premem el botó pensant que ens deslliurem de responsabilitats ens estem, segons el meu parer, equivocant. Està a les mans del subjecte salvar a les 5 persones per tan si no les salva és en part responsable.

 Si portem aquesta filosofia a l'extrem podem considerar que som els culpable de la mort de gent a l'Àfrica perquè no estem ajudant a solventar els seus problemes, també som aleshores els responsables dels morts a Líbia per permetre la venda d'armes espanyoles. Òbviament no podem assumir aquesta ètica de la no intervenció=culpabilitat. Per tan cal establir un llindar, però aquest límit serà subjectiu i molt discutit. Per tan m'agradaria acabar preguntant-vos, fins a quin punt som culpables de les accions en les que no intervenim?

Como antes, un tranvía descontrolado se dirige hacia cinco personas. El sujeto se sitúa en un puente sobre la vía y podría detener el paso del tren lanzando un gran peso delante del mismo. Mientras esto sucede, al lado del sujeto sólo se halla un hombre muy gordo; de este modo, la única manera de parar el tren es empujar al hombre gordo desde el puente hacia la vía, acabando con su vida para salvar otras cinco. ¿Qué debe hacer el sujeto?

Com es pot observar aquest dilema té certa similitud amb l'altre però amb la diferència que emputjar a l'home gordo seria potser una intervenció més directe que polsar un botó. En el púnic moment que fas l'acció de tirar a l'home estàs escollint sacrificar la seva vida per salvar-ne la de cinc de forma directe. Molts utilitaristes defensarien aquesta acció mentre que l'ús d'una ètica més kantiana no defensarien l'acció ja que  és per si mateixa negativa independentment de la seva finalitat.  

Doncs bé a mi m'agradaria enfocar el problema des d'un altre punt de vista. Es consideraria ètic matar a mil persones fent proves mèdiques per salvar-ne un milió? Es justificable matar assassins perquè no mori més gent? Jo crec no. Qualsevol acció que vagi contra la dignitat humana no ha de ser acceptada, si ens  convertiríem en una societat freda i matemàtica on el nombre seria més important que els valors que ens fan humans.

M.ROVIRA