<< En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa>>
Adaptat de Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, capítol 1
Tesis
Argument
Aclariments
1 En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:
1.1 em donaria jo per satisfet si la meva màxima ( referint-se al deure i la bona voluntat)
1.2(sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?
2 podria jo dir-me a mi mateix:
2.1 cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera?
2.2 I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir,
2.3 ja que, segons aquesta llei,
2.4 no hi hauria cap promesa pròpiament parlant,
3 perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures,
3.1ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.
4Per tant, (connector lògic, indica que el que segueix és una tesi conclusiva)
4.1 tan aviat com es convertís en llei universal,
4.2la meva màxima es destruiria a ella mateixa
Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les amb algunes de les idees de l’autor.
Aquest text de fonamentació de la metafísica dels costums de Kant ens explica perquè la màxima de la moral no admet excepcions i que mai es poden fer excepcions amb els imperatius categòrics ja que si es cometessin excepcions es contradirien entre ells mateixos.
Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l’autor
Kant va viure durant un moment històric en el qual la Il·lustració estava en auge. Aquest moviment cultural intentava dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant la Raó, per aquest motiu també es conegut com a segle de les llums. Els pensadors de la Il·lustració pensaven que la raó humana podia remetre la ignorància, la superstició i la tirania per construir un mon millor
Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.
Crec que una de les lleis universals que hauria de tenir la societat actual és l’abolició de la violència en tots els aspectes, ja que si no existís la violència en comptes de guerres entre països hi haurien pactes pacífics, no hi hauria abusos, ni violència de gènere, ni assassinats, etc. L’únic aspecte que em feia pensar alhora d’enunciar aquesta afirmació de llei universal era què fer aquells que cometessin delictes, però de fet jo crec que el càstig que s’ha d’aplicar a una persona que no a comés un acte de violència no mereix ser la violència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario