La canço futur incert de sanjosex és converteix en un text filosòfic quans s'analitza de forma meticulosa.
Sanjosex defensa uan actitud totalment passiva davant la vida que ens ve, denota una cansanci de lluitar, d'escollir constanment de forma activa. Defensa un nihilisme total, un absurd, un repòs etren aïllat de la lluita i del pensament, indiferent a la resta de les persones i distret amb el so de la pluja. Segons ell no hem de deicidir i prendre decissions també sóm lliures d'adoptar una postura nihilista i ser simples espectadors de l'absurd espectacle en el que la vida es comporta quan abandonem la nostra lluita.
Nietzche defensaria un pensament totalment contrari, i veuria en aquesta lletra l'abast del nihilisme. Nietzche defena que hem de lluitar ser actius i crear, fet que es contraposa clarament amb el missatge d'aquesta cançó.
Marc Rovira i Navarro
martes, 10 de mayo de 2011
lunes, 9 de mayo de 2011
San Josex, Futur Incert
Aquesta cançó mostra diversos trets filosòfics dignes d’analitzar, tot i que probablement l’autor no en tingui consciència de tots ells. Amb això, no vull dir que no sàpiga que escriu, ja que ell te les seves propies emocions i sentiments que intenta transmetre a traves de la música, convertint-se així i deixant a banda si la seva música és de qualitat o no, en un canta-autor.
Comença la seva cançó mostrant un pessimisme i un nihilisme davant de la vida, la qual sembla que sigui una carga per a ell. Clarament anti-nietzsche no vol ser un super-home, no vol viure el risc de la vida, sentir-se viu, aprofitar la vida. Per tant, enfoca la consciencia del temps d’una manera negativa.
També diu que “Ja no em va la realitat”, quina realitat? La Platonica del mon de les idees o la realitat palpable i que solament es certa si ens prové de l’experiència.
El tercer vers el comença “On és la llibertat, De no voler escollir? ” aquí veuríem plasmada la idea de Mill, la qual dona màxima importància a la llibertat. Tot i que en aquest cas el cata-autor fa us d’aquesta llibertat per escollir no tindre llibertat.
Per tant veiem una serie de idees filosòfiques al llarg de la cançó, que fan pensar que San Josex no esta motivat amb la societat, ja que s’ha convertit en un home pasiu.
DANI CANTON
lunes, 2 de mayo de 2011
DOS NOUS DELICTES A FRANÇA
El text escrit pel periodista Ronald Sokol el 13 d'abril en el diari "Aradebat" reflexa l'opinió de l'escriptor sobre la nova llei implantada a França. Aquesta llei consisteix en prohibir tapar-se la cara en públic amb qualsevol tipus d'objecte o roba, o també incitar a una persona a tapar-se-la. Com a conseqüència de la violació de la llei, s'ha decidit sancionar amb una multa de 150 € o formació cívica per ensenyar en el delinqüent que no s'ha de tapar el rostre. En el cas que sigui una persona qui incita a una altra a portar la cara tapada, ingressarà a la presó o bé haurà de pagar una fiança de 30.000€ o 60.000€, en cas que sigui menor.
Segons el president de França, "les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França", i ho recolza dient que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social".
L'autor d'aquest article, Ronald Sokol, no està d'acord amb la nova llei implantada i ho argumenta dient: "No pot haver-hi una imposició d'una majoria en una minoria",tal i com defensava John Stuart Mill. Podem dir que Sokol utilitza alguns dels principis del filòsof anglès per donar suport a la seva opinió (oposada a la del president francès). Vist des d'aquest punt de vista, podríem considerar que l'escriptor té raó ja que tothom és lliure de fer el que vulgui i ni el govern ni una majoria té el dret d'oprimir les accions dels grups minorotaris, ja que els humans som sobirans de nosaltres mateixos i tenim llibertat d'acció. Tanmateix, R.Sokol obvia un principi molt important de John Stuart Mill que, precisament, dóna la raó al president francès i no pas a l'autor de l'article. Aquest principi és la distinció de l'àmbit privat i el públic. Aquest és un punt clau de la filosofia de Mill. Està d'acord amb la llibertat individual i d'acció, sí, però sempre i quan es produeixi en l'àmbit privat, garantint el fet que aquesta acció individual no suposi un mal per la societat en conjunt. Mill defensa, doncs, una llibertat total i absoluta en l'àmbit privat (ja que les accions que s'hi duen a terme no van més enllà i no afecten a ningú) i una llibertat limitada per la llibertat dels altres en l'àmbit públic.
Com que es considera que portar la cara tapada infringeix les mínimes normes de la vida social, l'acció de tapar-se la cara en públic és un fet que afecta la llibertat i l'acció d'altres persones. És per això que John Stuart Mill reduïria aquest acte a l'àmbit privat, ja que d'aquesta manera no afectaria a ningú.
JORDI GRAUPERA
Segons el president de França, "les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França", i ho recolza dient que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social".
L'autor d'aquest article, Ronald Sokol, no està d'acord amb la nova llei implantada i ho argumenta dient: "No pot haver-hi una imposició d'una majoria en una minoria",tal i com defensava John Stuart Mill. Podem dir que Sokol utilitza alguns dels principis del filòsof anglès per donar suport a la seva opinió (oposada a la del president francès). Vist des d'aquest punt de vista, podríem considerar que l'escriptor té raó ja que tothom és lliure de fer el que vulgui i ni el govern ni una majoria té el dret d'oprimir les accions dels grups minorotaris, ja que els humans som sobirans de nosaltres mateixos i tenim llibertat d'acció. Tanmateix, R.Sokol obvia un principi molt important de John Stuart Mill que, precisament, dóna la raó al president francès i no pas a l'autor de l'article. Aquest principi és la distinció de l'àmbit privat i el públic. Aquest és un punt clau de la filosofia de Mill. Està d'acord amb la llibertat individual i d'acció, sí, però sempre i quan es produeixi en l'àmbit privat, garantint el fet que aquesta acció individual no suposi un mal per la societat en conjunt. Mill defensa, doncs, una llibertat total i absoluta en l'àmbit privat (ja que les accions que s'hi duen a terme no van més enllà i no afecten a ningú) i una llibertat limitada per la llibertat dels altres en l'àmbit públic.
Com que es considera que portar la cara tapada infringeix les mínimes normes de la vida social, l'acció de tapar-se la cara en públic és un fet que afecta la llibertat i l'acció d'altres persones. És per això que John Stuart Mill reduïria aquest acte a l'àmbit privat, ja que d'aquesta manera no afectaria a ningú.
JORDI GRAUPERA
Comentari text Kant
En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforma al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, coma llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1a Tesis:donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal.
2a Tesis:I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir.
3a Tesis:Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1r Argument:ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant.
2n Argument:perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures.
3r Argument:ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda.
JORDI GRAUPERA
domingo, 1 de mayo de 2011
EL MEU VEÍ DE SOTA
és un bon jan recent jubilat.
El meu veí de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.
Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard, portà la dona
i van obrir un bar restaurant.
Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.
El meu veí de sota era del PSUC,
valluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar què és ser català.
El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.
El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.
El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
< no és just que em senti tan derrotat.>>
El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ll representa no té futur.
No sap què no va fer bé i pensa:
< si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys.>>
Marc Rovira i Navarro
Suscribirse a:
Entradas (Atom)