En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforma al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, coma llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1a Tesis:donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal.
2a Tesis:I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir.
3a Tesis:Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.
1r Argument:ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant.
2n Argument:perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures.
3r Argument:ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda.
JORDI GRAUPERA
No hay comentarios:
Publicar un comentario