FUTUR INCERT- SANJOSEX

La canço futur incert de sanjosex és converteix en un text filosòfic quans s'analitza de forma meticulosa.

Sanjosex defensa uan actitud totalment passiva davant la vida que ens ve, denota una cansanci de lluitar, d'escollir constanment de forma activa. Defensa un nihilisme total, un absurd, un repòs etren aïllat de la lluita i del pensament, indiferent a la resta de les persones i distret amb el so de la pluja. Segons ell no hem de deicidir i prendre decissions també sóm lliures d'adoptar una postura nihilista i ser simples espectadors de l'absurd espectacle en el que la vida es comporta quan abandonem la nostra lluita.

Nietzche defensaria un pensament totalment contrari, i veuria en aquesta lletra l'abast del nihilisme. Nietzche defena que hem de lluitar ser actius i crear, fet que es contraposa clarament amb el missatge d'aquesta cançó.



Marc Rovira i Navarro

San Josex, Futur Incert

Aquesta cançó mostra diversos trets filosòfics dignes d’analitzar, tot i que probablement l’autor no en tingui consciència de tots ells. Amb això, no vull dir que no sàpiga que escriu, ja que ell te les seves propies emocions i sentiments que intenta transmetre a traves de la música, convertint-se així i deixant a banda si la seva música és de qualitat o no, en un canta-autor.

Comença la seva cançó mostrant un pessimisme i un nihilisme davant de la vida, la qual sembla que sigui una carga per a ell. Clarament anti-nietzsche no vol ser un super-home, no vol viure el risc de la vida, sentir-se viu, aprofitar la vida. Per tant, enfoca la consciencia del temps d’una manera negativa.

També diu que “Ja no em va la realitat”, quina realitat? La Platonica del mon de les idees o la realitat palpable i que solament es certa si ens prové de l’experiència.

El tercer vers el comença “On és la llibertat, De no voler escollir? ” aquí veuríem plasmada la idea de Mill, la qual dona màxima importància a la llibertat. Tot i que en aquest cas el cata-autor fa us d’aquesta llibertat per escollir no tindre llibertat.

Per tant veiem una serie de idees filosòfiques al llarg de la cançó, que fan pensar que San Josex no esta motivat amb la societat, ja que s’ha convertit en un home pasiu.

DANI CANTON

DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

El text escrit pel periodista Ronald Sokol el 13 d'abril en el diari "Aradebat" reflexa l'opinió de l'escriptor sobre la nova llei implantada a França. Aquesta llei consisteix en prohibir tapar-se la cara en públic amb qualsevol tipus d'objecte o roba, o també incitar a una persona a tapar-se-la. Com a conseqüència de la violació de la llei, s'ha decidit sancionar amb una multa de 150 € o formació cívica per ensenyar en el delinqüent que no s'ha de tapar el rostre. En el cas que sigui una persona qui incita a una altra a portar la cara tapada, ingressarà a la presó o bé haurà de pagar una fiança de 30.000€ o 60.000€, en cas que sigui menor.

Segons el president de França, "les musulmanes que es tapen la cara no són benvingudes a França", i ho recolza dient que "ocultar el rostre infringeix les mínimes normes de la vida social".

L'autor d'aquest article, Ronald Sokol, no està d'acord amb la nova llei implantada i ho argumenta dient: "No pot haver-hi una imposició d'una majoria en una minoria",tal i com defensava John Stuart Mill. Podem dir que Sokol utilitza alguns dels principis del filòsof anglès per donar suport a la seva opinió (oposada a la del president francès). Vist des d'aquest punt de vista, podríem considerar que l'escriptor té raó ja que tothom és lliure de fer el que vulgui i ni el govern ni una majoria té el dret d'oprimir les accions dels grups minorotaris, ja que els humans som sobirans de nosaltres mateixos i tenim llibertat d'acció. Tanmateix, R.Sokol obvia un principi molt important de John Stuart Mill que, precisament, dóna la raó al president francès i no pas a l'autor de l'article. Aquest principi és la distinció de l'àmbit privat i el públic. Aquest és un punt clau de la filosofia de Mill. Està d'acord amb la llibertat individual i d'acció, sí, però sempre i quan es produeixi en l'àmbit privat, garantint el fet que aquesta acció individual no suposi un mal per la societat en conjunt. Mill defensa, doncs, una llibertat total i absoluta en l'àmbit privat (ja que les accions que s'hi duen a terme no van més enllà i no afecten a ningú) i una llibertat limitada per la llibertat dels altres en l'àmbit públic.

Com que es considera que portar la cara tapada infringeix les mínimes normes de la vida social, l'acció de tapar-se la cara en públic és un fet que afecta la llibertat i l'acció d'altres persones. És per això que John Stuart Mill reduïria aquest acte a l'àmbit privat, ja que d'aquesta manera no afectaria a ningú.

JORDI GRAUPERA

Comentari text Kant

En canvi, per resoldre de la manera més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforma al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, coma llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n  d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal  de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament  parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva  voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.

1a Tesis:donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortir d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal.

2a Tesis:I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal  de mentir.

3a Tesis:Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa.

1r Argument:ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament  parlant.

2n Argument:perquè seria inútil fer creure a altres la meva  voluntat pel que fa a les meves accions futures.

3r Argument:ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fossin, em pagarien amb la mateixa moneda.

JORDI GRAUPERA

EL MEU VEÍ DE SOTA

El meu veí de sota

és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.

Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard, portà la dona
i van obrir un bar restaurant.

Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.

El meu veí de sota era del PSUC,
valluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar què és ser català.

El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.

El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.

El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
< no és just que em senti tan derrotat.>>

El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ll representa no té futur.
No sap què no va fer bé i pensa:
< si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys.>>

 

 

Marc Rovira i Navarro 

DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

Ha aparegut un important debat a tota Europa sobre si s'ha de prohibir circular pel carrer amb la cara tapada .Aquest debat tot hi semblar una qüestió d'ordre públic emmascara un problema molt més profund, el xoc entre la cultura aràbiga i la Europea. El debat té l'epicentre en si s'ha de permetre o no a les dones musulmanes circular amb vestimentes que els cobreixen tot el rostre.

El govern francès ha engegat una llei que prohibeix dur el rostre tapat. El legislatiu  francès es recolza en arguments de seguretat explicant que així un delinqüent pot cometre algun delicte sense poder ser vist. També justifica la norma dient que les dones es tapin la cara es un símbol de inferioritat que atempta contra la dignitat humana. L'autor de l'article, en canvi, presenta una opinió molt divergent a la ja esmentada. Ronald Sokol es pregunta si el fet de que una dona vagi tapada va en contra de la seva dignitat. Recórrer a la filosofia de dos lliberals (Hobbes i Mill) de la qual extreu la següent conclusió. Una majoria no pot imposar la seva voluntat sobre una minoria, ha de respectar les seves costums a no ser que aquestes vagin en contra de la seguretat pública.

Per a mi aquest debat amaga molt més que burka si burka no. Es com he dit anteriorment el xoc cultural i com la cultura majoritària reacciona davant la nou vinguda. Opino que no podem imposar-nos sobre les seves costums, hem d'aprendre a respectar-les. Aquesta llei no és ni molt menys la solució a un problema tan complex. El problema s'ha d'abordar des de una postura més dialogant, un intercanvi cultural que ens enriqueixi tan a nosaltres com a ells. Ensenyar als nens magrebins que són lliures d'escollir circular amb la cara tapada o no educant-los en la llibertat i en el respecte. La immigració és una realitat que hem d'aprendre a explotar, i no menystenir la diversitat cultural. Comprendre que no la nostra cultura per ser nostre és millor i que tenim el dret i el deure de imposar-la. No, no es fa així. Es fa des de la llibertat, el diàleg social i l'empatia. I així amb cada generació els nouvinguts aniran incloent les costums autòctones dins la seva identitat i esdevindran persones lliures capaces de decidir si la vestimenta que els cobreix la cara els fa o no dignes, però imposant no s'aconsegueix mai res.

Cal paciència, respecte,  i sobretot ganes d'entendren's amb els nouvinguts. Perquè no som conscients que el respecte i la dignitat pel que es va lluitar durant la Segona Guerra Mundial està en perill.

M. Rovira i Navarro

INDIGNEU-VOS

" Però en aquest món hi ha coses insuportables.Per veure-les cal mirar bé, buscar. Jo els dic als joves: busqueu una mica, ho trobareu. La pitjor de les actituds és la indiferència, dir :"Passo de tot." Si us comporteu així perdreu un dels components essencials de l'ésser humà. Un dels components indispensables: la facultat d'indignació i el comprovis que en deriva"

Stéphane Hessel

Breu comentari:

Stéphane Hessel, un dels pares de la declaració dels drets humans i membre de la Resistència francesa durant el nazisme, escriu en un breu llibre les seves reflexions sobre la pèrdua de l'interès polític dels joves i la necessitat de preservar l'esperit de lluita descobrint-nos que hi ha moltes coses per canviar.

Una lectura molt recomanada per aquells que volen deixar de ser comformistes.



MARC ROVIRA

DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

DOS NOUS DELICTES A FRANÇA

Aquest article de Ronald Sokol, ens parla sobre la nova llei que s’ha instaurat a França des del 2 de març i que ha creat una alta polèmica. Ja que, aquesta nova llei prohibeix tapar-se la cara en públic i incitar a una altre persona a tapar-se la cara.
Les raons donades pel govern Francès per tal de justificar aquesta llei son les de no permetre la inferioritat de les persones que es tapen la cara perquè es com si portessin un signe d’inferioritat que és incompatible amb els principis de llibertat, igualtat i dignitat humana defensats per la República Francesa. En canvi l’autor de l’article, R. Sokol, opina que el govern s’equivoca, ja que creu que les persones som lliures i tenim dret a expressar-nos i que el fet de portar la cara tapada no suposa cap problema de seguretat. Alhora de dictaminar aquest arguments l’autor es basa en Stuart Mill, el qual era partidari de distingir entre l’àmbit públic i el privat. Fent en el privat el que es volgués i en el públic també sempre i quan es respectes el principi del dany. Però, l’autor solament agafa la part que li interessa de la filosofia de Stuart Mill, perquè segons aquest la dignitat humana és el més important, cosa que vulnera el fet de portar el rostre tapat.
En conclusió l’autor del text critica aquesta llei per els arguments ja esmentats i evidentment, no hi esta d’acord. En canvi des del meu punt de vista, si que hi estic a favor de la llei perquè trobo que és una manera de fer una fissura en l’hermetissime de la religió musulmana, la qual col•loca a la dona en un paper molt inferior a l’home.

Dani Cantón

http://prezi.com/sl1wc0rpqte3/nietzsche/

Nietzsche on Prezi

Breu història de l'humanitat

Dilema Tren VOKI

Dani Cantón
Marc Rovira

Voki

Dani Cantón

Extraterrestres

M.Rovira

DILEMA TRANVIA

Un tranvía corre fuera de control por una vía. En su camino se hallan cinco personas atadas a la vía por un filósofo malvado. Afortunadamente, es posible accionar un botón que encaminará al tranvía por una vía diferente, por desgracia, hay otra persona atada a ésta. ¿Debería pulsarse el botón?

Aquest és un dilema que alguns filòsofs s'han plantejat. La majoria guiats sota preceptes utilitaristes han afirmat que  el subjecte ha de prémer el botó per desviar el tren, salvant a 5 persones però provocant la mort d'una. L'acció es justifica en que la felicitat de cinc persones és més important que la de una, és a dir en l'intentar  fer el bé major. Però la pregunta que jo em plantejo és. ens converteix aquesta acció en assassins? Quan analitzo el problema observo que se'ns presenten dos possibles camins, no obstant es necessita la nostra acció directa per escollir el que té lligat només una persona. La intervenció directa ens pot convertir en els culpables de la mort d'aquella persona i per ten en els responsables . Ara bé, la no intervenció ens responsabilitza de la mort de les latres 5 persones? Jo opino que si, si no premem el botó pensant que ens deslliurem de responsabilitats ens estem, segons el meu parer, equivocant. Està a les mans del subjecte salvar a les 5 persones per tan si no les salva és en part responsable.

 Si portem aquesta filosofia a l'extrem podem considerar que som els culpable de la mort de gent a l'Àfrica perquè no estem ajudant a solventar els seus problemes, també som aleshores els responsables dels morts a Líbia per permetre la venda d'armes espanyoles. Òbviament no podem assumir aquesta ètica de la no intervenció=culpabilitat. Per tan cal establir un llindar, però aquest límit serà subjectiu i molt discutit. Per tan m'agradaria acabar preguntant-vos, fins a quin punt som culpables de les accions en les que no intervenim?

Como antes, un tranvía descontrolado se dirige hacia cinco personas. El sujeto se sitúa en un puente sobre la vía y podría detener el paso del tren lanzando un gran peso delante del mismo. Mientras esto sucede, al lado del sujeto sólo se halla un hombre muy gordo; de este modo, la única manera de parar el tren es empujar al hombre gordo desde el puente hacia la vía, acabando con su vida para salvar otras cinco. ¿Qué debe hacer el sujeto?

Com es pot observar aquest dilema té certa similitud amb l'altre però amb la diferència que emputjar a l'home gordo seria potser una intervenció més directe que polsar un botó. En el púnic moment que fas l'acció de tirar a l'home estàs escollint sacrificar la seva vida per salvar-ne la de cinc de forma directe. Molts utilitaristes defensarien aquesta acció mentre que l'ús d'una ètica més kantiana no defensarien l'acció ja que  és per si mateixa negativa independentment de la seva finalitat.  

Doncs bé a mi m'agradaria enfocar el problema des d'un altre punt de vista. Es consideraria ètic matar a mil persones fent proves mèdiques per salvar-ne un milió? Es justificable matar assassins perquè no mori més gent? Jo crec no. Qualsevol acció que vagi contra la dignitat humana no ha de ser acceptada, si ens  convertiríem en una societat freda i matemàtica on el nombre seria més important que els valors que ens fan humans.

M.ROVIRA

POSA'T A PROVA pag:206

<< En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me: em donaria jo per satisfet si la meva màxima (sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?; podria jo dir-me a mi mateix: cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera? I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir, ja que, segons aquesta llei, no hi hauria cap promesa pròpiament parlant, perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures, ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda. Per tant, tan aviat com es convertís en llei universal, la meva màxima es destruiria a ella mateixa>>

Adaptat de Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, capítol 1

Tesis

Argument

Aclariments

1 En canvi, per resoldre de la mesura més breu i sense cap engany la pregunta de si una promesa falsa és conforme al deure, en tindré prou de preguntar-me:

   1.1 em donaria jo per satisfet si la meva màxima ( referint-se al deure i la bona voluntat)

   1.2(sortit d’un mal pas per mitjà d’una promesa falsa) valgués, tant per als altres com per a mi, com a llei universal?

2 podria jo dir-me a mi mateix:

   2.1 cadascú pot fer una promesa falsa quan es troba en un embolic del qual no pot sortir-se’n d’una altra manera?

   2.2 I ben aviat em convenço que bé puc voler la mentida, però no puc voler, en canvi, una llei universal de mentir,

   2.3 ja que, segons aquesta llei,

   2.4 no hi hauria cap promesa pròpiament parlant,

3 perquè seria inútil fer creure a altres la meva voluntat pel que fa a les meves accions futures,

   3.1ja que no creurien el meu fingiment, o si, per precipitació ho fessin, em pagarien amb la mateixa moneda.

4Per tant, (connector lògic, indica que el que segueix és una tesi conclusiva)

   4.1 tan aviat com es convertís en llei universal,

   4.2la meva màxima es destruiria a ella mateixa

Quin és el tema del text? Assenyala’n les idees principals, explica-les amb algunes de les idees de l’autor.

Aquest text de fonamentació de la metafísica dels costums de Kant ens explica perquè la màxima de la moral no admet excepcions i que mai es poden fer excepcions amb els imperatius categòrics ja que si es cometessin excepcions es contradirien entre ells mateixos.

Explica el context filosòfic en què se situa el pensament de l’autor

Kant va viure durant un moment històric en el qual la Il·lustració estava en auge. Aquest moviment cultural intentava dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant la Raó, per aquest motiu també es conegut com a segle de les llums. Els pensadors de la Il·lustració pensaven que la raó humana podia remetre la ignorància,  la superstició i la tirania per construir un mon millor

Reflexiona sobre com es tracta en l’actualitat algun aspecte del text; per exemple, Kant afirma que no podem voler una llei universal del mentir. Quina mena de lleis universals podríem desitjar en un món multicultural com el nostre? Si ho prefereixes, pots exposar en quina mesura són actuals, en relació amb algun aspecte de la problemàtica del món actual, les idees de l’autor del text.

Crec que una de les lleis universals que hauria de tenir la societat actual és l’abolició de la violència en tots els aspectes, ja que si no existís la violència en comptes de guerres entre països hi haurien pactes pacífics, no hi hauria abusos, ni violència de gènere, ni assassinats, etc. L’únic aspecte que em feia pensar alhora d’enunciar aquesta afirmació de llei universal era què fer aquells que cometessin delictes, però de fet jo crec que el càstig que s’ha d’aplicar a una persona que no a comés un acte de violència no mereix ser la violència.

DANI CANTÓN

ÉS ÈTIC FUMAR CANUTOS?

La resposta de Kant a aquesta pregunta seria contundent i clara. No, no és ètic fumar canutos. La raó ens indica que fumar canutos no és beneficial per al nostre cos i que alhora pot causar problemes al nostre entorn (familia i amics) i inclús a l'Estat que s'haurà de fer càrrec de cars tractaments mèdics si el vici provoca una malaltia.  Aquesta reflexió típicament Kantina sembla sòlida i inqüestionable però quan la apliquem sempre ens convertim en robots, no ens pot fer lliure actuar d'acord amb uns principis inamovibles. Segons el meu parer hom ha de poder decidir sobre qüestions com aquesta i la resposta raonada de cadascú no té per que coincidir, cada persona pot tenir una visió ètica que serà vàlida sempre i quan no perjudiqui a ningú extern. Sota aquests preceptes una persona que decideixi  fumar canutos ha de ser lliure de fer-ho, sempre i quan admeti que l'Estat no cobrirà les despeses que això suposi .

M'agradaria fer un breu apunt. Trobo contradictori que segons l'Estat el consum d'alcohol o tabac pugui ser possible i el del cannabis no. És a dir som lliures de destrosar-nos el fetge o els pulmons però no de consumir substàncies psicoactives. Prou de ser hipòcrites.

M.Rovira

Un petit resum

M.Rovira

KANT-MATRIX

Your mind makes it real.


M.ROVIRA

KANT'S SONG

Si Kant fos cantant aquesta seria la seva cançó

M.Rovira

G. Edward Griffin és un coengut director de documentals que s'ha convertit en un destacat analista polític.

Defesa que idividualisme i col·lectivisme són uns grans enemics. És un gran defensor de les llibertats individuals. En el video expressa breument el seu punt de vista sobre una qüestió que ha marcat dos grans ideologies polítiques durant molts anys.

És més important el grup que l'individu?

Marc Roviea

COMPARACIÓ DEL CONCEPTE DE RAÓ PER DESCARTES I HUME

Descartes és racionalista i defensa que per mitjà de la raó és pot arribar a conèixer l'essència de la realitat, inclús defineix la raó com a l'ànima de l'ésser humà. En front d'aquesta importància superlativa de la raó sobte  veure el pensament de Hume que subordina la raó a les emocions i sentiments relegant-la a un paper secundari. La raó no es rés més que aquella part de l'ésser humà que li permet relacionar les idees. Així va en contra del fet que l'ésser humà sigui un animal racional i contradictòriament creu que cóm éssers passionals.

Jo em decanto per la visió de Hume. Si ve la raó és quelcom que ens defineix com a éssers humans he observat que aquesta sempre queda lligada als sentiments. La utilitzem al nostre parer i mai deslligada de les nostres emocions. Inclús m'atreviria a aventurar que raó i emocions són representacions similars de l' intel·ligència humana que mai poden actuar per separat.

Marc Rovira

You don't exist. Breu resum de la filosofia de Hume

M. Rovira

QUÈ ÉS LA LLIBERTAT ?



Igual que aquets dos ocells, a molts humans els fa por ser lliures, ja que comporta la responsabilitat de decidir, de ser valents; així que alguns es queden amb el més còmode, la desprocupació, la rotina. 

JORDI GRAUPERA

COMENTARI HUME

 L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta. David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana




TESIS:
L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta.
Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en genera
Dic componen (les percepcions) la ment, no pas que li pertanyen
Això sembla absolutament inintel·ligible
La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.
Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment
No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars.
Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta.
La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.
ARGUMENTS:
Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment.
No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual.
Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars.
ANOTACIONS: 

MARC ROVIRA

FILOFOTO,, HUMÚNCULUS

Si raonéssim com Descartes per exemple, segons el qual no podríem estar ben segurs de que el nostre con és com és. Fent us de la quantitat d’estímuls sensorials que rebem (exceptuant la vista)podríem  arribar a pensar que som com aquets humúnculus  que mostren el nostre cos en proporció a la sensibilitat rebuda.

(DANI CANTÓN)

FILOFOTO,, LA RUTINA

Aquesta filofoto vol reflectir a partir de les estalactites la rutina diària que tan si com no viuen moltes persones. La gota seria com un dia qualsevol al a vida de qualsevol persona, que com el pas del dies cau periòdicament de dalt a baix fins que les estalactites i estalagmites s’ajunten i formen un columna que amb el paral·lelisme amb la rutina bé podria ser dues coses o que mor la persona o que ha decidit trencar la seva rutina en ambdós casos la gota ja no tornarà a caure més.
(DANI CANTÓN)

Resum text Hume

(Dani Cantón)

PIULADES

L'AVORTAMENT

La discussió sobre l'avortament és degut de si considerar un ésser viu o no el fetus, per Aristòtil el considera un ésser viu ja que és un nadó en  potència. Avui dia trobo apropiat tenir l’oportunitat d'avortar, però sempre hi ha el perill d’abusar aquesta oportunitat.

WIKILEAKS

El fet de donar a conèixer els secrets del govern el considero just, ja que així el ciutadà sap a qui té com a representant i com actua i si segueix els ideals esmentats en les eleccion, a de més si el govern amaga quelcom és per un fet obscur.

 

(Jordi Graupera)

Comentari de text de Descartes

1.
En aquest text Descartes ens intenta explicar com trobar la verdadera veritat, i per això critíca el mètode escèptic, ja que els escèptics trobaven la veritat a trevés dels sentits sense utilitzar el raonament, és a dir que segons Descartes anavaen errats ja que els sentits contininuament ens estan enganyant; i per això l'únic mètode correcte per trobar la veritat és mitjançant la raó.

2.
intel·ligible: allò que no es pot entendre a trevés de la nostra imaginació.

imaginació: capacitat de projectar una o varies imatges a trevés del pensament després d'haver estat captada pels sentits.

3.
Descartes diu això ja que ell pensa que constanment els sentits ens estan enganyant i que només amb la certesa dels sentits no podem estar segurs d'allò si veritablement és cert o fals, ja que sempre ha de intervenir la raó per tal de determinar si és vàlid allò que ens ha transmès els sentits. Per aquest motiu Descartes sempre utilitza el mètode cartesià (evidència, anàlisi, síntesi i enumeració).

4.
La comparació de la concepció de l'anima de Descartes i Plató hi podem trobar algunes semblances però també algunes diferències. Pel que fa en el el pensament de Plató l'ànima és immortal i que durant la vida de l'homes està enpresonada en el cos, i que quan mort el cos (l'única part que mort de l'home) l'ànima és alliberada; en canvi el pensament de Descartes de l'ànima és de que és mortal, i per tant no accepta la transmigració; també l'ànima és l'energia vital pel cos, ja que és l'encarregada de fer funcionar tot el cos.

5.
A trevés del pensament de Descartes de que els sentits enganyen és normal que pensi que l'ànima és més fàcil de compendre ja que el cos no el podem conèixer si no és amb els sentits. Actualment amb els grans coneixaments que s'han adquirit al llarg de la història podem pensar que és més fàcil conèixer el nostre propi cos ja que conèxer l'anima d'un mateix ho podem trobar relativament difícil, ja que ens costa conèixens a nosaltres mateixos.


JORDI GRAUPERA

Activitats sobre la vida de Descartes

1. El fet més important de la vida de Descartes és el moment on s'atura i pensa sobre el que sap, i si verdaderament és cert. Així que de tots els anys en que havia estudiat, només els conceptes en que creia ell que podien ser certs eren de les matemàtiques i de la lògica. A causa d'aquest pensament va prendre la decisió de viatjar per trobar les verdaderes veritats.

2. La decisió que va prendre Descartes en aquell moment pot ser acertada si ell creu que tots els coneixaments adquirits fins al moment, no hi creu ja per la falta d'experimentació i per la comprovació en primera persona. Així que si es va sentir enganyat pels conceptes estudiat, tobo acertat voler anar a experimentar i a trobar la verdadera veritat.

(Jordi Graupera)

Cyborgs?

MARC ROVIRA

COMENTARI DE TEXT DESCARTES

1.       Explica breument les idees del text:

En aquest text Descartes parla de la manera des de la qual es pot contemplar Déu. Explica que hom no pot usar la imaginació per contemplar-lo ja que allò que imaginem ha estat captat pels nostres sentits i per tant es quelcom material. Per tan intentar conèixer Déu a través de l' imaginació seria com intentar olorar alguna cosa amb els ulls. Déu només es pot contemplar a través de l'enteniment. Va així en contra dels antiinatistes que defensen que només podem comprendre allò que ha estat anteriorment als nostres sentits.

2.       Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents (5-14 paraules).

       Inintel·ligible: Impossible de comprendre per a la raó humana.

Imaginació: Mecanismes que ens permeten projectar una imatge mental d'algun objecte a partir de la memòria.

MARC ROVIRA I NAVARRO

VIDA DE DESCARTES

LA VIDA DE DESCARTES:

Un dels fets que  crec que més va influir en el pensament del filòsof va ser l'educació que va rebre. A la Fleche es va adonar compte que no tot el que li ensenyaven tenia clares demostracions, el seu esperit crític el va portar aleshores a dubtar de tot el coneixement acceptat tan sols pel fet de ser anunciat per alguna entitat intel·lectual. Així va prendre la decisió de marxar a llegir el gran llibre de la naturalesa i iniciar des de zero el seu coneixement, dubtant de qualsevol veritat per descobrir així la verdadera filosofia.

Marc Rovira

RAYMOND KURZWEIL

És aquest el camí que volem?

Pot la tecnologia substituir els nostres elements biològics?

M.Rovira

Comentari de text, Descartes

1.       Explica breument les idees del text:

-          En aquest text Descartes ens argumenta com, segons el seu parer, per conèixer, esbrinar, ser conscients de Déu no ens el podem imaginar. Ja que imaginar es un mode de pensar per les coses materials i no per aquesta classe de temes per tant per arribar a comprendre-ho em de fer us de la raó, ja que es l’única via per assolir aquestes idees no materials.

2.       Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents (5-14 paraules).

Inintel·ligible: Alguna cosa la qual no es pot imaginar.

Imaginació: Representar mentalment alguna cosa, captant-lo de la realitat que capten els nostres sentits i creant-ho a la ment.

3.       Per què diu Descartes que els sentits no << ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment >>? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

-          Perquè els sentits en cap cas son una evidència, es a dir una certesa absoluta impossible de dubtar. I per tant com a resultat d’aquesta incertesa sobre la informació no fiable que ens proporcionen els sentits sempre els em de contrastar amb la raó i el pensament i d’aquesta manera reflexionar sobre la validesa sensorial obtinguda.

4.       Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

-          Si comparem la concepció que té Descartes amb la de Plató trobem que tenen unes petites  semblances però moltes diferències ja que per Descartes únicament existeix un món a diferencia del dualisme platònic, a part Descartes es antiinnatista completament contrari de Plató que creu que ja tenim totes les idees al nostre interior; si més no aquí trobem un punt en comú, ja que encara que segons Descartes tot ho em d’aprendre, idees com Deu i les matemàtiques si que les tenim innates. Un altre punt en comú es que segons Descartes la única realitat fiable i realment certa és que existim, i tot el que ens envolta podria ser falç com si estiguéssim a la caverna de Plató.

5.       Creus que té raó Descartes quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

-          Seguint les  pautes filosòfiques de Descartes si, ja que no tenim la evidencia de que el nostre cos existeixi, per tan seria molt complicat inclús impossible conèixer el nostre cos. Encara que seguint les pautes de pensament actuals trobo que no ja que per exemple coses intangibles com l’anima son molt més difícils de conèixer que el nostre cos de la mateixa manera que  la infinitud del univers o  inclús fer-nos una idea de la seva grandària son impossibles de pensar.

(Dani Cantón)

Activitats sobre la vida de Descartes

Els fets de la vida de Descartes que trobo més importants son l’educació, en part il·legal, que va rebre en la seva època, el fet de “llegir el gran llibre del món” i les seves publicacions: Meditationes i philosophiae.

Trobo que la seva elecció de marxar de casa per llegir el llibre del mon és molt encertada si veritablement vols conèixer els fets de primera ma i que veritablement ni apareixen als llibres ni es poden explicar en paraules. 

(Dani Cantón)